Has sentit parlar
del canvi de les tarifes elèctriques pels consumidors que proposa el govern? Amb
aquesta notícia pots posar-te la dia. Sabries dibuixar la restricció pressupostària
de la família representativa? Com afectarà el consum d’electricitat la
introducció d’aquesta nova política de preus?
Pots trobar més informació sobre la nova tarifa elèctrica a http://www.fedeablogs.net/economia/?p=35419 i a
ResponderEliminarhttp://www.fedeablogs.net/economia/?p=35434.
Bé, en aquest cas se'ns presenten tres opcions diferents a escollir que afectarien de maneres diferents la nostra restricció pressupostària.
ResponderEliminarDonades les opcions, jo agafaria per cada gràfic el preu de l'electricitat com a preu del bé 1 i el preu de la resta de béns, utilitzant en aquest cas un nivell de preus el consum d'una cistella típica per una família com ens subministraria l'IPC, per al preu del bé 2.
A partir d'aquests preus però no podem fer d'entrada una restricció pressupostària concreta i precisa ja que el preu del bé 2 en tots els casos és variable ja que l'IPC proposat no és una constant sinó que depèn de la oferta i la demanda dels béns tinguts en compte. D'altra banda se'ns plantega una duplicitat de cara als preus del bé 1 (electricitat): dues de les opcions proposades plantegen preus constants mentre que la tercera presenta uns preus extremadament fluctuants. La respresentació gràfica és doncs complexa.
Si fem cas del supòsit que planteja el ministre d'indústria, José Manuel Soria, d'entrada, el que estaria clar és que amb l'eliminació dels concursos trimestrals, se n'eliminarien també els costos suportats pels consumidors que disposarien doncs d'aquests diners augmentant així la seva renda disponible. Aquesta situació s'hauria de veure reflexada per un augment del conjunt pressupostari, és a dir, un desplaçament de la recta pressupostaria, si no s'apliqués cap canvi més.
La situació però, no és aquesta. El cas s'hauria d'analitzar segons les tres opcions ofertes pels preus de l'electricitat. Per tractar aquest fet, partirem del supòsit (evidentment fals) que el preu de la resta de béns es manté constant per simplificar la representació:
- Considerem d'entrada el contracte estàndar, en aquest cas, se'ns planteja que l'import total pagat per l'elctricitat resultarà ser menor però el preu establert que se'ns oferirà serà major al preu de mercat. Tenim doncs un primer cas en què la restricció pressupostària augmentarà però ho farà en menor mesura que si mantinguéssim els preus anteriors, és a dir, el nostre conjunt pressupostari incrementarà però en un valor inferior del que deixarem de pagar amb l'eliminació dels concursos.
- En segon cas, considerem el contracte bilateral, en aquest cas el preu establert dependrà de la capacitat de negociació de cada client. Es podria donar el mateix cas del contracte estàndar si l'empresa comercialitzadora imposa més les seves condicions o fins i tot pitjor si s'arriba a acordar un preu major de l'estàndar tot i que en aquest cas al consumidor li seria més rentable acolliar-se a l'altre contracte. D'altra banda però ens podem trobar amb bons negociadors que rebaixin el seu preu per sota de l'estàndar obtenint un major augment del seu conjunt pressupostari fins al punt que es podria donar la situació que per alguns aquest augmentés en major grau que el que s'han estalviat amb l'eliminació dels concursos.
- Per acabar tractarem els preus de mercat, fluctuants. En aquest cas, només podem partir del supòsit que se'ns diu, que aquesta opció resultarà més econòmica per al consumidor, tenint així el major augment del conjunt pressupostari entre els casos plantejats. Però això és molt relatiu. De la mateixa manera que els contractes bilaterals estan subjectes a la capacitat de negociació del consumidor, aquests ho estaran a la seva habilitat per consumir en els moments més oportuns així com per preveure situacions futures completament subjectives. El que hauria de ser doncs un clar augment del conjunt pressupostari se'ns presenta com un fet completament subjectiu que, tenint canvis en la recta pressupostària cada una hora faria variar en la mateixa mesura el conjunt i per tant no tindria una representació gràfica constant.
Així doncs, crec que en cap cas podem fer una previsió mínimament segura dels efectes d'aquesta nova política de preus tot i que puguem especular sobre ells en els diferents supòsits.
Completant el comentari anterior, volia corroborar les meves opinions amb diversos textos periodístics que han tractat el tema recentment i contemplen també nous canvis, sembla doncs que les tarifes de la llum són i es mantenen realment un misteri i que de clares i fàcilment comprensibles no en tenen res.
EliminarD'entrada, cito textualment, dos paràgrafs de l'article publicat per La Vanguardia dijous 14 de març on es complementen les 3 modalitats que havia descrit amb una nova opció a preus de mercat a partir de la mitjana dels preus diaris per qui no tingui comptador intel·ligent:
“Se trata de cuatro modalidades: o bien el consumidor paga lo que consume cada hora al precio del mercado en ese momento, una opción para quienes cuentan con contadores inteligentes integrados, o bien el consumidor paga toda su demanda a un precio medio diario, para aquellos que no tengan contador inteligente.
A esto se suman dos opciones en el mercado libre: un precio bilateral negociado entre el consumidor y la empresa o un contrato con un precio fijo anual, que las comercializadoras de referencia estarán obligadas a ofrecer.” (Llegir més: http://www.lavanguardia.com/economia/20140314/54403641005/industria-reitera-que-las-nuevas-tarifas-entraran-en-vigor-en-abril.html#ixzz2w2RlVfJn).
Així doncs, se'ns presenta una nova opció pràcticament tant fluctuant en els preus i en la difiultat d'establir un conjunt pressupostari com l'opció de preus de mercats horaris que havíem contemplat. Aquesta fluctuació de fet, queda presentada gràficament pel mateix document publicat per la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) en la seva pàgina 15, disponible a l'enllaç següent: http://www.rtve.es/contenidos/documentos/14_02_25_Informe_RD_PVPC.pdf
Finalment, davant de la polèmica que ha generat aquest tema, el ministeri d'Indústria ha acceptat allargar el plaç d'introducció de les noves tarifes que la mateixa CNMC i altres organitzacions, entre les quals es troben les principals empreses elèctriques comercialitzadores, hagin advertit d'una falta de temps per implementar aquest nou sistema que consideren complex, cito en aquest cas un article publicat el 10 de març per RTVE:
“La prórroga se produce después de los contactos de Industria con las principales eléctricas para abordar el nuevo mecanismo, en los que las empresas trasladaron su preocupación ante la complejidad técnica de adaptar al nuevo escenario el parque de contadores y los sistemas de facturación.
Algunas eléctricas calculan que la adaptación puede llevar año y medio, y advierten de que en muchos de los contadores digitales ya instalados será necesario realizar reprogramaciones y adaptaciones a telegestión. Por su parte, la patronal del sector, Unesa, ha advertido del riesgo de "alarma social" ante la escasez de tiempo para la adaptación.
Al abordar la versión anterior del nuevo real decreto, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) también advirtió de que el tiempo fijado para la adaptación podía resultar "insuficiente".”
Sembla doncs que el plantejament d'aquest cas es manté relativment en suspens.