miércoles, 26 de marzo de 2014

Los bienes Giffen

Los bienes Giffen son aquellos cuya demanda aumenta al subir el precio y viceversa. Las curvas de demanda (ordinaria) de estos bienes tienen pendiente positiva. La elasticidad-precio de los bienes Giffen siempre será positiva, aunque pueda ser alta o baja.

Para que un bien sea Giffen debe satisfacer las siguientes dos condiciones:
  • Ser un bien inferior (recordemos que un bien inferior es aquel cuya demanda disminuye al aumentar la renta del consumidor, ceteris paribus, y viceversa)
  • Representar una parte significativa de la renta del consumidor

¿Existen los bienes Giffen en la realidad?

Desde el punto de vista teórico, la existencia de los bienes Giffen es totalmente factible. Sin embargo, no es tan fácil dar ejemplos reales de este tipo de bienes. ¿Se encuentran los bienes Giffen en la realidad?

Las patatas irlandesas en el siglo XIX

Fue el economista Robert Giffen que sugirió por primera vez la existencia de los bienes Giffen (de allí su nombre) poniendo como ejemplo el caso de las patatas durante la hambruna de Irlanda del siglo XIX. En aquella época, la sociedad irlandesa era principalmente agrícola y relativamente pobre. La dieta de las familias se basaba en consumo de patatas y en menor medida, en el de la carne (en función de la renta). Desafortunadamente, el año 1845 la producción de patatas se vio reducida drásticamente como consecuencia de una plaga muy severa, lo que ocasiono una grave escasez de este alimento básico y desencadenó un espectacular incremento en su precio. Este aumento del precio de las patatas redujo de tal manera el poder adquisitivo de los irlandeses, que al no existir una alternativa más económica, incluso las familias que podían dedicar una parte de su renta a la compra de la carne antes de la subida del precio de las patatas dejaron de comprar carne e incrementaron el consumo de las patatas (que permanecían relativamente más baratas). Es decir, a pesar de la subida del precio, su demanda se disparó.

Un experimento con ratas

En 1991, los economistas Battalio, Kagel y Kogut, tras intentar, sin éxito, encontrar casos inequívocos de bienes Giffen en la realidad, idearon un experimento económico para poder demostrar la existencia del comportamiento Giffen.

Puedes descargar el estudio (en inglés) aquí.

Si prefieres, puedes encontrar una breve descripción en castellano en el libro de Harford, T. “La lógica oculta de la vida: como la economía explica todas nuestras decisiones (p. 347) Madrid: Ediciones Temas de Hoy (2009).

El shochu japonés

En 2001 se publicó un estudio que encontró evidencia de comportamiento de bien Giffen en relación con el consumo y el precio de shochu (una bebida destilada, cuyo consumo es muy popular entre los japoneses y que es de calidad y precio inferior al sake, que conocemos todos, y que es la bebida preferida de las clases más pudientes).

Puedes descargar el estudio (en inglés) aquí.
 
El arroz y los tallarines en las regiones pobres de China

En 2007, Robert Jensen y Nolan Miller realizaron un estudio en China y encontraron que el arroz en el sur, y los tallarines en el norte de ese país muestran el comportamiento de bienes Giffen. Los dos economistas sugirieron que para poder observar este tipo de comportamiento, además de las dos condiciones descritas previamente, los individuos deben disponer de un nivel de renta mínimo para poder subsistir y que su dieta debe ser muy simple basándose en dos alimentos: uno de ellos básico (inferior) y el otro de lujo.

Puedes descargar el estudio (en inglés) aquí.

En definitiva, sean una realidad o un ejemplo puramente teórico, los bienes Giffen son una curiosidad para los economistas.

Nota: Los ficheros se pueden descargar desde cualquier ordenador de la UB.

viernes, 14 de marzo de 2014

Contaminació a París!

Els nivells de contaminació atmosférica de París són tan alts, que el govern ha decidit intervenir-hi. Ha decidit imposar diverses mesures per desincentivar l'ús del vehicle privat. Clica aquí per a més informació.
Com relacionaries aquestes mesures amb la teoria del consumidor?
Considera una economia amb dos béns: viatges en vehicle privat i viatges en transport públic. Imagina't que un parisenc té preferències estrictament convexes sobre aquests dos béns. Com afectaran aquestes mesures a la seva elecció òptima? Descriu mesura per mesura els resultats.
Això sembla un exercici de classe, però és un exemple real!!

viernes, 7 de marzo de 2014

Les taxes universitàries (i la vaga del 27 de febrer)

El passat dijous 27 de Febrer es va convocar una vaga d'estudiants a la universitat i a l'educació secundària.
Vull parlar aquí d'un incident que va ocórrer aquell dia a la meva aula. Un grup de joves van irrompre a mitja classe amb l'objectiu d'impedir que aquesta es portés a terme. Així ens ho van comunicar ells mateixos a mi i al grup d'estudiants que havien decidit lliurement no secundar la vaga. Segons ells, els estudiants que havien optat pel dret a no fer vaga estaven boicotejant la vaga. No va haver-hi manera de fer-los entendre que la vaga és un dret, igual que ho és no fer-la. El respecte a les decisions individuals s'havia evaporat completament. Em va entristir molt.
Pensant en tot el que va passar he recordat un parell de llibres que m'hauria agradat recomanar a tots els que formaven part d'aquell grup de joves, que vull creure que es movien per inquietuds polítiques i socials legítimes, tot i utilitzar mètodes lamentables. Els llibres en qüestió són els següents:

  • "El pal i la pastanaga: un conte d'economia per a tothom" escrit per Danilo Guaitoli i publicat per l'editorial Cadí és un conte molt fàcil de llegir i molt didàctic. En ell s'expliquen diferents sistemes d'organitzar una societat, i se n'expliquen els problemes i beneficis de cadascun. 
  • "Como ganar amigos e influir sobre las personas" escrit per Dale Carnegie i publicat el 1936. En aquest llibre es mostra entre d'altres coses, que amb la coacció no s'aconsegueix que els altres pensin com tu. I és més, explica com convèncer als altres a cooperar amb tu. 
Estic totalment en desacord amb el comportament d'aquest grup de joves, independentment de la meva posició respecte als motius de la vaga, que en alguns casos comparteixo. Però donat que l'argument que més repetien aquest grup de joves a favor de la vaga era el recent augment de les taxes universitàries i la reducció de les beques, que havia impedit l'accés a la universitat a estudiants amb pocs recursos econòmics, he considerat oportú proposar-vos que reflexioneu sobre el sistema de finançament de l'educació universitària en el nostre país. Crec que tots estarem d'acord que l'accés a la universitat hauria de dependre únicament dels resultats acadèmics, i no del nivell econòmic dels estudiants. Però, creus que la universitat hauria de ser gratuïta per tothom? L'educació bàsica obligatòria ho és. Per què no la universitària? Què hi guanya la societat? Qui ho paga? Pensa que no hi ha una sola resposta correcta. Diferents països tenen diferents sistemes d'organització de l'educació superior. Quin creus que és millor? Per què?